FMRPC · Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
LLIBRE QUÈ VOL DIR SER MESTRE AVUI?
FMRPC · Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
COM S'HA D'EDUCAR EN UN PERÍODE D'INCERTESA?
FMRPC · Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
4T CONGRÉS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA ESTATAL: EDUCAR I APRENDRE EN UN NOU ESCENARI
FMRPC · Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
DAVANT DE LA ILP: PROPOSICIÓ DE LLEI DEL SISTEMA EDUCATIU DE CATALUNYA
FMRPC · Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
RECULL DE PREMSA
FMRPC · Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
100 ANYS D'ESCOLES D'ESTIU, 100 ANYS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA
FMRPC · Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
COMMEMORACIÓ DEL CENTENARI DE LES ESCOLES D'ESTIU DELS MRP DE CATALUNYA
FMRPC · Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
LA LOMCE I LA DEMOCRÀCIA ALS CENTRES EDUCATIUS
c |

COM S'HA D'EDUCAR EN UN PERÍODE D'INCERTESA?

Com s'ha d'educar en un període d'incertesa? · FMRPC
Article extret del diari de l'educació, fruit del IV Congreso realitzat a Lleida per la Confederación Estatal de Moviments de Renovació Pedagògica. Realitzat per en Pau Rodríguez.

Entrevista al sociòleg Danilo Martucelli

No tothom s'atreviria a respondre a la pregunta Com s'ha d'educar en un període d'incertesa? Aquest va ser el repte que va acceptar el sociòleg Danilo Martucelli en pronunciar la conferència que portava aquest nom, i que servia de clausura del IV Congrés estatal de la Confederació de Moviments de Renovació Pedagògica, que se celebrava aquest diumenge a Lleida. Aquest reputat sociòleg, docent i investigador a la Universitat París-Descartes, va teixir una intervenció en què va intentar donar pistes de com en l'actualitat l'escola pot fomentar l'emancipació dels individus, una funció que se li ha exigit sempre a la institució educativa però que queda en entredit quan conceptes com el progrés o el saber cada cop són més complicats de definir.

Com s'educa en temps d'incertesa?

Mirant de tenir una imatge d'un nou escenari que implica canvis institucionals a l'escola, de relació entre docents, famílies i alumnes, i de presa de conciencia de com la societat s'està transformant i què demana a l'escola.

Quins canvis calen a nivell institucional?

Els moviments polítics sempre s'han oposat a les institucions. Hem de refundar aquesta dialèctica, no per institucionalitzar els moviments, sinó per veure com aquests poden refundar les institucions. Les persones han de recuperar la confianza en les institucions.

Institucions com l'escola.

L'escola ha de plantejar-se què vol transmetre, quin és el saber que cal en l'actualitat. Es pot seguir tenint fe en la ciència positivista del segle XIX? Si és que no, quin és el saber alternatiu? Per altra banda, l'escola fa temps es va pensar com un pacte entre generacions en el qual si estudiaves t'insertaves en un bon lloc de treball. Aquesta meritocràcia està en crisi. I per últim, hem de pensar què vol dir una institució escolar que apunta cap a l'emancipació dels individus. Aquestes tres promeses sota les quals es va fundar l'escola, avui en dia necessiten ser objecte de reflexió.

Com es treballa per l'emancipació des dels centres educatius?

Durant segles s'ha pensat que l'emancipació s'aconseguia a través del saber. S'insertava a l'escola una imatge de progrés. Però quan aquesta imatge vacila, per raons econòmiques o ecològiques, quan no saps quins són els individus que vols construir atesa la incertesa del demà, llavors és complicat definir el sentit de l'emancipació. Però sabem que ha de ser una escola que sigui capaç de pensar una altra imatge de progrés, que lluiti per un altre futur sense aceptar les fatalitats econòmiques i ecològiques del món. El projecte d'emancipació escolar consisteix en fer agradable el món del demà.

No dipositem massa esperances en l'escola?

Sí, és evident que l'escola tampoc no ha de ser la dipositària de les nostres frustracions col·lectives. No pot resoldre per ella sola problemes com la cohabitació, els prejudicis, l'atur… Una escola moderna ha de ser també modesta, realista.

Ha d'aspirar a la igualtat entre els seus alumnes?

Compte. Depèn de com l'entenguem. La igualtat davant la llei o davant les assimetries de poder insoportables no es pot negociar. Però hi ha altres formes d'igualtat que poden generar frustracions, sobretot si l'escola es converteix en una màquina de produir comparacions que destrueixen al que perd i generen motivació en el que guanya.

Almenys una igualtat d'oportunitats.

Sí, però de nou això va lligat a una promesa meritocràtica. Què passa amb els que, partint d'aquesta igualtat, acaben perdent en la carrera? I quan l'economia no crea suficient quantitat d'ocupació d'acord amb la gent que es cualifica?

Hi ha mecanismes de redistribució.

És clar, però aquesta no ha de ser una tasca de l'escola, sinó d'altres agents socials.

Vostè ha parlat d'una major singularització de l'educació.

És una manera d'apuntar cap a una major realització personal. L'ideal no és comparar-se amb els altres, sinó buscar la realització de l'alumne recolzat en suports col·lectius.

Qualsevol mestre que l'escolti parlar de personalització li dirà que és fantàstic, però que no hi ha recursos.

Estem molt lluny d'aconseguir la pedagogia diferenciada. Però si ens alliberem de la carrera meritocràtica podem aspirar a una pedagogia amb ideals de realització personal, en què les notes mesurin els resultats dels alumnes no en relació als seus companys, sinó respecte a un mateix.

Cal replantejar l'objectiu amb el qual avaluem?

La filosofia de l'avaluació fa que la cúpula, les institucions, vulguin controlar les pràctiques que es fan a la base. I això pot produir efectes burocràtics desitjables per la cúpula però indesitjables pels actors educatius.

Però poden servir de diagnòstic per saber cap on han d'avançar certes politiques educatives, no?

Si fas una avaluació per tenir una idea general d'una situació, juntament amb d'altres, d'acord. El problema és si el que extreu les conclusions ho fa amb interessos polítics. En el món d'avui cadascú produeix a través del maquillatge de dades la idea de que el seu centre o institució és el millor de tots. Si rere l'avaluació hi ha una lògica de competència generalitzada s'ha de rebutjar.

El perill dels rànquings.

El més important és mesurar la qualitat del sistema, no fer classificacions. Perquè això pot generar guerres entre directors de centres, maquillatge de dades, transformación dels mètodes educatius amb la única finalitat d'obtenir bons resultats en les avaluacions… L'altre problema és que aquí els que perden en la carrera són doblement castigats: han perdut i a més seran estigmatitzats.

més
f |
Fer de mestre: entre el projecte i l'equip · FMRPC

FER DE MESTRE: ENTRE EL PROJECTE I L'EQUIP

El Casalet de l'Hospitalet (Moviment d'Ensenyants de l'Hospitalet), ens convida avui a la xerrada col·loqui que anirà a càrrec de Joan Domènech, director de l'escola Fructuós Gelabert i membre de la Federació de MRPs.

El títol de la xerrada, prové del projecte iniciat per la FMRPC a través del debat i les reflexions del compromís ètic del professorat. És un document elaborat per part dels mestres de tot Catalunya, en un ampli procés participatiu de debat a l'entorn de l'ètica en l'activitat docent. D'aquest procés va sorgir, posteriorment, una publicació titulada: què vol dir ser mestre avui. Que trobareu més extensament explicada i penjada a la nostra web.

s |

SOMESCOLA REP LA MEDALLA D'OR DE LA CIUTAT DE BARCELONA

Somescola rep la medalla d'or de la Ciutat de Barcelona · FMRPC
Article extret de la pàgina web de Somescola.cat

"Somescola.cat ha rebut aquest dimecres la Medalla d'Or de la ciutat de Barcelona en reconeixement "a la tasca cívica i social en el camp de l'educació i del compromís en defensa de l'escola pública catalana de qualitat", atorgada per l'Ajuntament de Barcelona.

En nom de la coordinadora formada per 43 entitats, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va recollir la Medalla d'Or lliurada per l'alcalde Xavier Trias.

Somescola.cat va ser un dels 25 guardons individuals i col·lectius que han destacat aquest 2014 en el desenvolupament de la consciència ciutadana, virtuts i valors cívics. El guardó es va crear el 1997 per commemorar el centenari de l'annexió dels pobles del pla a la ciutat."


Des de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, com a membres integrants de la plataforma Somescola.cat, volem felicitar-los pel reconeixement rebut per la tasca cívica i social en el camp de l'educació i el compromís per l'escola pública catalana i de qualitat.




4 |

4T CONGRÉS DE RENOVACIÓ PEDAGÒGICA ESTATAL: EDUCAR I APRENDRE EN UN NOU ESCENARI

4t Congrés de Renovació Pedagògica Estatal: Educar i aprendre en un nou escenari · FMRPC
21-23 de novembre, Lleida
Per què un congrés sobre Renovació Pedagògica?

La Confederació de Moviments de Renovació Pedagògica (MRPs) posa en marxa un procés congressual, en un moment en el qual la Renovació Pedagògica entra en una situació de crisi. Des de l'any 1996, anys entre els quals es va realitzar el III Congrés, s'han realitzat trobades anuals. Però l'agressivitat es vol imposar contra tot el que sigui Renovació Pedagògica i Educació com a bé públic i com a dret, tot això obliga a anar més enllà d'una simple trobada i proposar un Congrés que busqui alternatives i solucions, tant pedagògiques com sòcio-educatives a la constant agressió que la economia neoliberal està realitzant a les conquistes socials que entre tots havíem aconseguit. Aquesta agressió es concreta en una nova llei d'educació que fa tornar enrere tot el nostre sistema a moments anteriors de l'etapa franquista.

Arribar a propostes encertades que evitin allò anterior serà una feina complicada, donades les condicions de partida, en canvi és quelcom necessari, per una banda si no volem que la Educació, especialment la Pública (amb totes les connotacions que comporta allò públic) es vegi destruïda o relegada de construir un sistema educatiu orientat a un futur més just i solidari.
Ara més que mai es fa necessari concretar les claus educatives necessàries davant les noves situacions polítiques, econòmiques i socials.
Aquesta és la finalitat del Congrés dels MRPs. No volem que sigui un procés tancat, sinó que sigui participatiu i que s'acosti al pensament i a la visió de la realitat dels qui proposen una educació realment renovadora.

Procés:

El IV Congrés no es planteja com la organització d'unes jornades determinades sinó com tot un procés que va començar amb la resposta de una sèrie de qüestionaris, que continua amb una jornada de trobada a Segovia del 21 al 23 de febrer, que s'expandeix amb la realització d'activitats sobre els temes del Congrés en diferents llocs de l'estat espanyol i que emet conclusions amb la realització d'una segona trobada a Lleida del 21 al 23 de novembre de 2014.

Els temes que es tractaran són:

1. Què és i que ha de tenir l'Escola Pública?
2. Quines aules i currículum volem?
3. Com han de ser els centres educatius públics? Funcionament, estructura, comunitat, implicació amb l'entorn, etc.
4. Quin perfil ha de tenir el professorat? Quina ha de ser la seva feina dins el centre?
5. Quins canvis s'han operat a la societat i de retruc en l'educació des del tercer congrés?
6. Com s'entén el concepte de territori en els MRPs?
7. Quin és el paper de la Renovació Pedagògica avui en dia, no només a l'escola, sinó a la societat en general?

Trobareu tota la informació sobre el congrés al següent http://congresomrp.blogspot.com.es.


d |

DAVANT DE LA ILP: PROPOSICIÓ DE LLEI DEL SISTEMA EDUCATIU DE CATALUNYA

DAVANT DE LA ILP: PROPOSICIÓ DE LLEI DEL SISTEMA EDUCATIU DE CATALUNYA · FMRPC
Els Moviments de Renovació Pedagògica coincidim amb moltes altres plataformes i plantejaments en la necessitat de modificar, canviar i millorar el nostre sistema educatiu.
Respectem el treball que es realitza des de la voluntat de transformar i lluitar per un model educatiu, com l'exposat en aquesta ILP i que compartim en la seva essència, però no en la seva forma, estructura i justificació.

Com MRPs voldríem remarcar:

· Hem optat i defensat el debat pedagògic com la millor eina per innovar i donar respostes a les necessitats dels nostres alumnes i del professorat dels centres. És aquest debat dels mestres, el que ha permès arribar a conclusions, propostes i recomanacions i algunes s'han recollit o es concreten en marcs normatius que arriben als centres, al professorat i a la comunitat educativa en general.
· Malgrat aquest repetit esforç, sovint no s'han vist reflectides moltes de les nostres propostes, i som conscients que no som els únics que manifestem opinió o que provoquem discussió i debat.
· La nostra manera de fer al llarg dels anys ha estat intentar arribar a consensos, amb l'objectiu d'aplicar canvis de manera estable i al llarg del temps.
· Estem convençuts que l'escola participa dels canvis quan sorgeixen de dins no a través d'una llei o normativa que les imposa.

En l'actual marc normatiu català no ens trobem còmodes, el desenvolupament fet en els darrers anys és francament millorable però respectem el consens que va assolir i proposarem canvis que el millorin.

Hem treballat sempre per acostar-nos al màxim a una escola participativa, democràtica i laica, on les famílies desenvolupin un paper bàsic en l'engranatge i el funcionament d'un centre educatiu. Un centre que tingui un fort lligam amb l'entorn més proper, sempre fent ús de l'autonomia pedagògica i estructural , que s' adeqüi a les necessitats de tot l'alumnat i que treballi per l'èxit educatiu i cohesió social amb els nostres infants i joves.

Defensem un únic sistema educatiu públic de qualitat, que treballi per la igualtat d'oportunitats. Compromesa amb el país i on la llengua de comunicació vehicular (no tan sols habitual) sigui el català, preservant la immersió lingüística tal i com queda recollit en el títol II de la LEC.

Tanmateix, volem remarcar que ens oposem frontalment a la LOMQUE. Imposada per l'estat espanyol, trepitjant la legitimitat del parlament de Catalunya i sense tenir en compte cap ni un dels agents educatius del nostre país.

En la proposta de Llei que es realitza amb la ILP creiem que molts dels articles ja tenen cabuda o estan explicitats a la LEC i tanmateix no veiem que la proposició de llei englobi i tingui en compte tot el sistema educatiu obligatori i no obligatori.
Es planteja més com una proposta estructural del sistema i no aborda temes claus com el paper dels municipis, la participació dels pares i les mares, el treball en xarxa, la formació al llarg de la vida. Ni afronta temes com el cos únic del professorat, la formació inicial dels docents, l'avaluació per aprendre i millorar, l'avaluació en tots els seus àmbits no únicament l'alumnat, també el professorat i el centre han de formar part d'aquesta funció reguladora de tot procés d'aprenentatge.

Creiem important i necessari construir una alternativa educativa des del treball , la reflexió, el debat, l'intercanvi d'opinió dels mestres i professionals que viuen a les aules diàriament. El nostre projecte ha d'arrencar de la il·lusió i de la creença que un canvi a l'escola és possible malgrat la legislació.

El nostre projecte proposa obrir un debat al nivell nacional de Catalunya, en cada MRP, en cada territori amb l'objectiu no únicament de dir com volem que sigui l'escola, sinó de com es fa possible aquest canvi: estenent experiències en xarxa, projectes de centre i de comunitat, transmetent confiança, mostrant noves iniciatives, convidant que entrin a l'escola propostes de l'educació no formal, compartint tot això amb mares i pares i fent que els nois i les noies formin part de la construcció del seu aprenentatge.

Ben segur que amb el debat i treball als centres, eix de la necessària renovació pedagògica, trobarem la resposta que ens pugui dur a tots aquests aspectes que anem formulant i reomplint de contingut dia a dia, pas a pas, tot arribant a un consens amb tots els agents que conflueixen en l'educació de Catalunya.

Barcelona, 25 d' octubre de 2014
Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya
més
j |
Jornades d'Escola Rural · FMRPC

JORNADES D'ESCOLA RURAL

Des del secretariat de l'escola rural, ja fa força temps que ens preguntem sobre allò que ens defineix, immersos en una realitat distinta per nosaltres però unificadora pels ulls de la societat. Un altre aspecte del que ens agrada debatre, és el pedagògic, on compartint allò que passa dins de les escoles i les aules ens fa créixer com a mestres que aprenem, com a centres que volen aprendre i com alumnes que creixen i
es formen en un món força canviant.
Fa pocs mesos vàrem iniciar unes trobades on l'eix va ser l'organització multinivell
dins de les aules. Ara, però, coincidint amb aquestes jornades volem posar la nostra i
la vostra mirada al "contingut" de les aules: projectes, experiències, pedagogia,
interacció amb l'entorn i el món, ... tot allò que dóna sentit a la nostra feina i a
l'aprenentatge dels alumnes. Volem unes jornades on TU siguis el protagonista.
Hem plantejat unes jornades on un expert, amb la seva conferència ens ajudarà a
obrir interrogants, i després les dinàmiques i les experiències de cada un dels tallers
ens ha d'obrir el debat.
Volem unes jornades on sigui possible fer emergir el nostre desig per ensenyar i
aprendre, per créixer plegats, amb les nostres semblances, però també amb les
nostres diferències.

Us hi esperem

SECRETARIAT D'ESCOLA RURAL DE CATALUNYA

A través d'aquest enllaç pots accedir a la inscripció. més
l |

LA RENOVACIÓ DE L'ESCOLA PÚBLICA, DE L'EMPORDÀ A TOT CATALUNYA

A principis del segle passat, els mestres de les escoles rurals empordaneses es van mobilitzar per dur a terme tota mena d'iniciatives per a la reforma de l'ensenyament i l'educació. S'agruparen en associacions professionals, editaren revistes de magisteri on exposar les seves experiències amb la voluntat de compartir, i també promogueren activitats amb escoles veïnes. Van ser mestres a favor de l'escola pública, digna i eficaç, a base d'intentar potenciar la seva dimensió social, convençuts que l'escola és un instrument de gran transcendència per a la societat.

L'Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà, l'Arxiu Històric de Girona, el Museu del Joguet de Catalunya i la Societat d'Història de l'Educació dels Països de Llengua Catalana hem produït una exposició i un catàleg per commemorar el 110è aniversari de la primera Conversa pedagògica promoguda pel mestre de Camallera, Silvestre Santaló.

Per accedir a la pàgina web de l'exposició cliqueu aquí.

m |

MIRALL DE PAU

Enllacem un curt sobre els assajos de la cançó Mirall de Pau gravat a l'Escola Vila Olímpica de Barcelona.
Aquesta cançó va ser interpretada per 320 escoles catalanes, en protesta davant la LOMCE, que vol eliminar la música com assignatura obligatòria de l'etapa d'Educació bàsica i secundària... "la música és el millor amic i em fa feliç"... són algunes de les reflexions que fan els nens al vídeo quan els hi pregunten: què es per a ells la música.

20/9/14
2 DESEMBRE
VI PREMI HELENA JUBANY
9 DESEMBRE
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE: QUINA EDUCACIÓ VOLEM? DE PILAR BENEJAM
13 GENER
JUGEM A EXPRESSAR-NOS: LLUM, COLOR, MÚSICA I COS (0-6 ANYS)
ON SOM
Avda. Drassanes, 3 3r
08001 - Barcelona
Tel: 93 4817388 Fax: 93 3017550
CONTACTA'NS
Email: mrp@pangea.org
NIF: G-58245259
Registre d'Associacions n.89 sec 2a.
x
Actualiza ya tu navegador

O instala un navegador alternativo:

¿Por qué debo actualizar?

Las tecnologías usadas en las nuevas páginas web, poco a poco están dejando de brindar soporte a navegadores antiguos. La visualización de estos sitios con navegadores desactualizados no será óptima.

Un navegador actualizado se encuentra menos vulnerable en aspectos de seguridad frente a los ataques de phishing y publicidad no deseada.